Reportatges

  • Emergència climàtica: depèn de cadascun de nosaltres
    Veure vídeo

    Emergència climàtica: depèn de cadascun de nosaltres

    Una de les tradicions terrícoles de principis d'any és fer-se un bon propòsit, i els marcians comencem el 2020 amb el propòsit de fer el que estigui a les nostres mans per millorar la situació del planeta, ja que tots podem mitigar les causes de l'emergència climàtica. Jofre Font parla amb tres humans que ja han començat a canviar d'hàbits i actuar en conseqüència. D'una banda, amb el músic nord-americà resident a Barcelona Filastine, que ha fet realitat el seu projecte de girar i actuar pel món amb un vehicle autosostenible i no contaminant, un veler anomenat Arka Kinari amb què viatjarà amb l'altra meitat del seu duet, Nova Ruth. També conversa amb l'escriptor novaiorquès Jonathan Safran Foer, que diu que podem aconseguir el que promet el seu últim llibre, "Podem salvar el món abans de sopar", senzillament limitant el consum de productes d'origen animal a un sol àpat diari. I, finalment, amb l'activista Yve Ramírez ("La ecocosmopolita") aprèn els fonaments del consum responsable que desenvolupa al seu manual "Residuo cero".

  • Encara l'amor
    Veure vídeo

    Encara l'amor

    De ben segur que l'amor serà un dels motors que farà moure aquest 2020. I és que aquest assumpte encara ens ocupa i sovint preocupa molt, als humans. I, a hores d'ara, els marcians ja ho deuen saber. Què ho fa, que encara se n'escriuen llibres, se'n roden pel·lícules... i se'n fan reportatges de televisió? Hi reflexionem amb la periodista Marta Roqueta Fernàndez, que ha escrit "De la poma a la pantalla", un llibre que explora què vol dir estimar, enamorar- se, desitjar i viure el sexe en una època en què els ordinadors, els mòbils i les tauletes influeixen com ens veiem a nosaltres mateixos i com interpretem la resta del món. També amb l'Estela Ortiz, coautora de "Love me, Tinder", un assaig en què s'exploren els mecanismes d'aquesta aplicació, líder mundial per concertar cites, i també els perfils dels seus usuaris. I Lucio Castro, director de la pel·lícula "Fin de siglo", que es pot veure al cinema, reflexiona sobre les relacions sentimentals dins de la comunitat gai.

  • Salut i circ
    Veure vídeo

    Salut i circ

    "Salut i circ" és el missatge que es diuen els artistes de circ per desitjar-se sort abans i després de sortir a la pista. Aquesta setmana, el programa fa una mirada general al món del circ i es pregunta per què per Nadal veiem tants espectacles de circ pertot arreu i la resta de l'any sembla que no se'n troba cap. La resposta ens la donen dos pallassos del Circ Raluy, Francis Raluy i Sandro Roque, que durant l'any fan gira per tot Catalunya. També parlem amb Carla Alsina, coordinadora de l'Ateneu Popular Nou Barris de Barcelona, i amb el formador i artista de circ Joan López, un dels impulsors de l'Ateneu des dels seus orígens. El centre, dedicat des de fa més de quaranta anys a potenciar el circ, és un referent a Barcelona. Ara estrenen l'espectacle "Sopa i el que el vent no s'emportà". I també visitem La Central del Circ, a Barcelona, i parlem de cultura i de circ amb el seu director artístic, Johnny Torres.

  • Maduresa: a veure quan creixes
    Veure vídeo

    Maduresa: a veure quan creixes

    Què és, en realitat, la maduresa? Els marcians en parlen amb Mar Monegal i Francesc Ferrer, autora i protagonista, respectivament, de "Ramon", un monòleg tragicòmic sobre un actor de 40 anys que es resisteix a fer-se gran. També entrevisten Maria Climent, que s'estrena amb una novel·la, "Gina", sobre una noia que té una malaltia neurodegenerativa i intenta quedar-se embarassada. I parlen amb la il·lustradora Roberta Vázquez, autora del còmic "¡Socorro!", en què retrata una generació que no pot fer plans de futur perquè amb prou feines arriba a final de mes.

  • Superar la temptació del feixisme
    Veure vídeo

    Superar la temptació del feixisme

    A la Terra fa temps que hem arribat a la conclusió que, d'entre tots els sistemes polítics, el menys dolent de tots és la democràcia. Però, l'última dècada, la dels anys 10, que aviat deixarem enrere, han guanyat eleccions molts líders amb formes autoritàries i polítiques que amenacen diferents drets democràtics. Com pot ser que alguns postulats feixistes continuïn temptant una part dels electors? Ens ajuden a respondre-ho tres estudiosos destacats d'aquest fenomen: Jason Stanley, filòsof i professor de la Universitat Yale, autor del llibre "Fatxa", sobre el funcionament del feixisme. En la mateixa línia, Marcia Tiburi, filòsofa i professora de la Universitat París 8, ha escrit l'assaig "¿Cómo conversar con un fascista?". I Stephen Greenblatt, professor d'Humanitats de la Universitat Harvard, que en el seu últim text, "El tirano", fa un recorregut pels diferents personatges tirans de Shakespeare i els mecanismes que porten els pobles a caure en les mans de règims totalitaris.

  • El bon art
    Veure vídeo

    El bon art

    Fa unes setmanes, Martin Scorsese va deixar astorat mig Hollywood quan va dir en una entrevista que, al seu parer, les pel·lícules de superherois de la factoria Marvel no són cinema. Tot i que, més tard, el cineasta va matisar que les pel·lícules de franquícia li semblaven massa calculades, les seves declaracions obren un debat que no es limita al cinema: qui decideix què és art i què no ho és? Com s'estableix el cànon cultural? Quin paper juguen el periodisme i la crítica en l'elaboració d'aquest criteri? I com influeix, tot plegat, en la construcció dels nostres gustos personals? Lluís Salgado modera una conversa entre tres destacats periodistes culturals: Santi Carrillo, director de la revista Rockdelux, que acaba de celebrar els 35 anys amb un número especial que repassa les millors obres de la dècada passada en àmbits com la música, el cinema, la literatura, o les sèries de televisió; Clàudia Rius, cap de redacció de Núvol i cap de la secció d'art d'aquest mitjà digital que aposta per introduir l'element cultural en la majoria dels seus continguts, i Pedro Vallín, que acaba de publicar el llibre "¡Me cago en Godard!", en què defensa que les pel·lícules de Hollywood sovint són més progressistes que molt cinema d'autor europeu.

  • AGENDA DEL CAP DE SETMANA A LA TERRA
    Veure vídeo

    AGENDA DEL CAP DE SETMANA A LA TERRA

    Europa Bull. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Fins al 15 de desembre. Exposició de Núria Güell, "L'apuntador i altres símptomes". Centre Bòlit, Girona. Fins al 9 de gener. "The underground: a response to Dostoevsky". Espai DAU al Sec, Barcelona. De l'11 al 13 de desembre. El "Messies" de Händel. L'Auditori, Barcelona. Del 13 al 15 de desembre.

  • Per què ens adornem el cos?
    Veure vídeo

    Per què ens adornem el cos?

    Ungles infinites, esculpides i amb incrustacions. La manicura, o "nail art", és la tendència de les noves dives de la música urbana. I el maquillatge també està explorant noves formes expressives. Però, per què necessitem decorar-nos el cos, els terrícoles? Amb motiu dels concerts de Bad Gyal i Rosalía a Barcelona, els marcians visiten el saló Divine Nails a Cerdanyola, on aquestes artistes es fan les ungles. També parlem amb el filòsof Ernesto Castro, que acaba de publicar "El trap. Filosofía millennial para la crisis en España", amb la sociòloga Patrícia Soley-Beltran i amb el músic madrileny Chenta Tsai, conegut artísticament com Putochinomaricón.

  • Tot és mentida
    Veure vídeo

    Tot és mentida

    Vivim envoltats de mentides. Les que ens diem a nosaltres mateixos, les que ens diem entre nosaltres, i les mentides, les mitges veritats i la desinformació a què estem exposats permanentment. Què és la mentida, al 2019? Com la podem combatre? I on queda, la veritat? Els marcians en parlen amb el guionista Mario Torrecillas, autor del còmic "Una pequeña mentira", adaptat al cinema pel realitzador francès Julien Rappeneau; Simona Levi, fundadora de la plataforma Xnet i editora del llibre "#FakeYou: fake news i desinformació", i Manolo Martínez, excantant del grup de pop Astrud i investigador Ramón y Cajal a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

  • Els homes també ploren
    Veure vídeo

    Els homes també ploren

    El programa aquesta setmana analitza la mirada de tres autors que en la seva obra parlen dels sentiments masculins. Són els directors de cinema Daniel Sánchez Arévalo i Cesc Gay, i el periodista i escriptor Xavier Bosch. Sánchez Arévalo, que fa poc ha estrenat "Diecisiete", és un director que parla obertament dels sentiments, sense cap embut. Els seus films tenen habitualment més personatges masculins que no pas femenins, i sovint parla de les relacions entre germans. Als homes dels films de Cesc Gay els costa més expressar-se. El director els observa i els posa en situacions de vegades ridícules, de vegades compromeses, per mostrar la seva incapacitat a l'hora d'enfrontar-se amb les emocions. Precisament, el seu nou projecte es dirà "Sentimental", i és l'adaptació al cinema de l'obra de teatre "Els veïns de dalt". I, en el cas de Xavier Bosch, acaba de publicar la tercera novel·la, en què relata les relacions familiars, d'amistat i de parella. "Paraules que tu entendràs" és, des que es va posar a la venda, un dels llibres més llegits en català.

  • La vida és un joc?
    Veure vídeo

    La vida és un joc?

    Es diu que no deixem de jugar perquè ens fem grans, sinó que ens fem grans perquè deixem de jugar. Aquesta setmana se celebra el DAU Barcelona, un festival del joc que enguany celebra la vuitena edició i aquesta cita motiva un reportatge que parla sobre l'anomenada "gamificació" (o ludificació en català), l'ús de tècniques de joc aplicades a molts aspectes de la vida, que està cada cop més estesa en la nostra societat. Es fa servir en l'educació, la sanitat, el medi ambient o la cultura. Per saber-ne més hem parlat amb l'investigador en "gamificació" de la UOC Joan Arnedo; amb els consultors de jocs i metodologies lúdiques Imma Marín i José Abellán, amb l'especialista en jocs Oriol Ripoll i amb la responsable de creativitat i innovació de Cookie Box, Marta Sala.

  • Bruixes!
    Veure vídeo

    Bruixes!

    La figura de la bruixa ha viatjat en escombra del segle XV a l'actualitat deixant un rastre fascinant a la cultura popular. Però què en sabem, de la història real d'aquestes dones que van ser perseguides, torturades i assassinades? I per què el seu imaginari genera ara tanta admiració? En parlem amb l'historiador Pau Castell, expert en la cacera de bruixes a Catalunya; amb l'escriptora Irene Solà, que es posa a la pell d'una dona acusada de bruixeria en un capítol de la seva última novel·la,"Canto jo i la muntanya balla", i amb l'artista Tania Berta Judit, que acaba de publicar "El libro de la magia blanca", un manual de màgia per a totes les edats.

  • Plaers segrestats: veritats i mentides sexuals
    Veure vídeo

    Plaers segrestats: veritats i mentides sexuals

    El sexe és una de les grans obsessions dels terrícoles. Però... i si les nostres vides sexuals estiguessin basades en mitges veritats? O en mentides, pròpiament. Els marcians es proposen esbrinar d'on sorgeixen i per què perviuen estereotips i clixés sexistes. I, per fer-ho, en parlen amb Bel Olid, que ens convida a sortir del camí marcat a l'assaig "Follem?"; amb la il·lustradora i realitzadora Lyona, que indaga sobre el plaer sexual a "SEX¡OH!", i amb l'artista visual Mireia Sallarès, que presenta el projecte multidisciplinari "Las muertes chiquitas" a l'exposició "Feminismes!" del CCCB.

  • Qui té el poder?
    Veure vídeo

    Qui té el poder?

    Arreu del món se succeeixen mobilitzacions populars per demanar canvis de rumb als poders públics. Això és l'expressió d'un dret de reclamació o els humans tenim al nostre abast el poder per canviar allò que no ens agrada? Lluís Salgado en parla amb Ladj Ly, director de la pel·lícula "Los miserables", ambientada en una "banlieue" de París; amb Lali Álvarez, directora de l'obra "Mateix dia, mateixa hora, mateix lloc", un diàleg entre generacions sobre les possibilitats de canviar el món; i amb Sònia Andolz, professora de Política Internacional a la UB i a la URL.

  • Encara hi ha classes
    Veure vídeo

    Encara hi ha classes

    Si un marcià ens mira als humans, aparentment ens trobarà força semblants els uns amb els altres, però amb una mica més d'observació s'adonarà que ens classifiquem en classes i que això determina el tracte entre nosaltres. Diverses autores ho han subratllat, recentment, com l'Anna Pacheco amb el seu debut literari, "Listas, guapas, limpias", o la Montse Barderi amb la novel·la premiada amb el Prudenci Bertrana d'enguany, "La memòria de l'aigua". Sèries de televisió i pel·lícules, actualment en cartellera, com "Parásitos" de Bong Joon Ho o "Adults in the Room" de Costa-Gavras, també evidencien el pes de les diferències socials. Alhora, en Jofre Font s'ha dedicat a observar l'ascensor social amb la sociòloga de la UOC Natàlia Cantó Milà en aquest reportatge.