TOTS ELS ÀUDIOS

  • Com es representen les dones al cinema de ciència-ficció?
    Escolta àudio

    Com es representen les dones al cinema de ciència-ficció?

    Quin paper els han atorgat a les dones en un gènere com la ciència-ficció, majoritàriament dirigit i escrit per homes? En parlem amb la professora de l'ESCAC Maria Adell, que ens explica com les dones han estat representades en el cine de ciència-ficció: figures accessòries del protagonista masculí, màquines de plaer creades per satisfer el desig masculí, bledes assolellades o mares. Hi ha possibilitat de fugida? Sembla que només les dones malvades, però haureu d'escoltar-ho per saber-ho!

  • La ciència-ficció feminista, una manera de repensar el món
    Escolta àudio

    La ciència-ficció feminista, una manera de repensar el món

    La ciència-ficció sempre s'ha cregut que era una cosa d'homes, perquè estava farcida de tecnologia, violència i bèsties interplanetàries. Quan els entesos anomenen els grans escriptors de la ciència-ficció, gairebé no surt cap nom de dona a les llistes. L'èxit actual de la sèrie d'"El conte de la criada", feta a partir d'una novel·la de Margaret Atwood, escrita als anys 80, deixa clar que les escriptores de distopies no és que no hi fossin, sinó que els senyors que feien les llistes es van oblidar de citar-les. Aquest programa d'avui vol fer justícia a totes les dones que escriuen i han escrit ciència-ficció, als personatges femenins de les pel·lícules d'aquest gènere, i a totes les editorials que editen aquestes escriptores que, com dèiem al principi, creuen que un altre món és possible. El futur serà feminista o no serà. També el de la ciència-ficció.

  • Les editorials treuen de l'oblit les escriptores de ciència-ficció
    Escolta àudio

    Les editorials treuen de l'oblit les escriptores de ciència-ficció

    Una colla d'editorials, la majoria de recent creació, aposten per la ciència-ficció femenina com a part essencial del seu catàleg. Són les catalanes Mai Més i Males Herbes, i també Consonni i Crononauta, en castellà. Parlem amb les seves editores i editors, que reediten moltes d'aquestes escriptores invisibilitzades i altres autores que auguren un futur brillant en el món de la ciència-ficció feminista.També a Catalunya!

  • Teresa López-Pellisa: "El feminisme i la ciència-ficció van lligats perquè permeten repensar el món"
    Escolta àudio

    Teresa López-Pellisa: "El feminisme i la ciència-ficció van lligats perquè permeten repensar el món"

    Parlem amb la professora de literatura a la Universitat de les Illes Balears Teresa López- Pellisa, una de les especialistes sobre ciència-ficció més destacades del país. Autora de nombroses antologies sobre escriptores de fantasia i ciència-ficció, denuncia la invisibilitat a què han estat sotmeses les autores d'aquest gènere, tant a l'estranger com al nostre país. Per sort, les coses estan canviant perquè, com assegura ella mateixa, "l'auge del feminisme i la ciència-ficció van lligats, perquè han permès imaginar un món millor per a les dones".

  • Ouka Leele: "A la 'movida', érem molt poques dones, havies de sobresortir per triomfar"
    Escolta àudio

    Ouka Leele: "A la 'movida', érem molt poques dones, havies de sobresortir per triomfar"

    Aquesta setmana entrevistem la icònica Ouka Leele, artista, pintora, poeta i fotògrafa adscrita al moviment de la "movida" madrilenya de la dècada dels 80, i guanyadora del Premi Nacional de Fotografia. De l'obra d'Ouka Leele destaquen les seves fotos en blanc i negre sobre les quals pintava a mà amb colors vius i saturats en una època gris i dura com ho va ser la Transició, després del franquisme. Ens parla de l'època de la "movida", la seva obra, com els colors de la seva obra van revolucionar una època, i de les seves experiències com a dona en el món de l'art. Aquests dies, i fins al 23 de febrer, a Foto Colectània de Barcelona, es pot veure l'obra d'Ouka Leele, entre altres fotògrafs coetanis com Miguel Trillo, Alberto García-Alix.

  • Les dones hi pinten molt, i en colors!
    Escolta àudio

    Les dones hi pinten molt, i en colors!

    Entre les pàgines del meravellós llibre de Kassia St. Clair "Las vidas secretas del color", editat per Indicios, hi trobem moltes històries sobre la creació d'algunes tonalitats. Hem trobat entre les pàgines del seu llibre algunes històries que relacionen dones destacades de la història amb la creació o popularització d'un color. Entre elles, la dissenyadora Elsa Schiaparelli, la reina Maria d'Escòcia i l'actriu Mae West. Elles, i algunes més, van influenciar la moda o van sacsejar la societat de l'època amb els colors que van elegir per crear o per vestir-se.

  • Ja n'hi ha prou d'aquest color!
    Escolta àudio

    Ja n'hi ha prou d'aquest color!

    El patriarcat sempre ha imposat el color rosa a les dones. Ha estat la manera dir-nos com hem de ser; dolces i innocents i, sobretot, inofensives. La tria dels colors sembla innocent, però en aquest programa volem demostrar el missatge que inclou de discriminació cap a les dones. Entrevistem la fotògrafa i pintora Ouka Leele, que va donar color una de les èpoques més grises de la història del nostre país; parlem amb filòsofes i crítiques d'art que ens expliquen com les dones s'han revoltat contra les tonalitats que el patriarcat ha imposat al llarg de la història, i repassem les històries d'algunes dones influents que van posar nom o van popularitzar uns quantes tonalitats. Pantones amunt!

  • Les gitanes sacsegen el feminisme
    Escolta àudio

    Les gitanes sacsegen el feminisme

    En el programa d'aquesta setmana, posem a prova la diversitat del feminisme. És molt fàcil dir que el món gitano és masclista sense parar-te a preguntar com ho viuen les dones del col·lectiu i què hi tenen a dir. El feminisme té en compte les diferències o pel contrari fa fora qui no s'expressa de la mateixa manera? Parlem amb mediadores, artistes, mestresses de casa, estudiants i membres de la comunitat LGTBI+ i de diverses associacions, per veure si els engresca la lluita feminista.

  • Dones transsexuals i gitanes, doblement heroïnes
    Escolta àudio

    Dones transsexuals i gitanes, doblement heroïnes

    Les persones transsexuals pateixen discriminació en molts àmbits i esferes de la seva vida. El col·lectiu gitano ha tingut, històricament, fama de masclista i retrògrad. Com es viu el trànsit dins la comunitat gitana? Parlem amb la Miryam i la Jennifer, dues dones trans que s'han convertit en icones i exemples a seguir per a altres noies com elles. Ens expliquen a quines dificultats han hagut de fer front, com les han superat i el seu paper en l'activisme pels drets transsexuals.

  • El moviment feminista té en compte les gitanes?
    Escolta àudio

    El moviment feminista té en compte les gitanes?

    El moviment feminista d'última onada que ha agafat força amb el #metoo és un moviment que molt sovint no té en compte les diferències. Sembla que és una teoria pensada per dones blanques i destinada a elles mateixes. En aquest reportatge intentem reflexionar sobre si és vàlid aquest feminisme també per a les dones gitanes. Hem conversat amb diverses noies de la comunitat gitana que trenquen estereotips.

  • María Rubia: "La majoria de gitanes no continuen estudiant perquè el sistema educatiu no les inclou"
    Escolta àudio

    María Rubia: "La majoria de gitanes no continuen estudiant perquè el sistema educatiu no les inclou"

    Hi ha molts estereotips i prejudicis cap a l'ètnia gitana i sobretot pel lloc que ha d'ocupar la dona, en un col·lectiu que, sovint, és acusat de masclisme. María Rubia és presidenta de l'associació Nakeramos i vicepresidenta, en funcions, del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona. Ens parla de la realitat de les dones gitanes i com elles adopten el feminisme a la seva realitat.

  • Zaida Muxí: "Si vols progressar a l'arquitectura, t'has d'oblidar de la teva condició de dona"
    Escolta àudio

    Zaida Muxí: "Si vols progressar a l'arquitectura, t'has d'oblidar de la teva condició de dona"

    L'arquitecta i urbanista Zaida Muxí és una de les pioneres del que es coneix com a "urbanisme feminista" a Catalunya i és professora de l'Escola d'Arquitectura de l'UPC. Parlem amb ella a partir del seu llibre "Mujeres, casas y ciudades", on denuncia com la història de l'arquitectura ha obviat les dones i com s'han construït cases i ciutats seguint el model econòmic. L'arquitectura va canviant, a poc a poc, però falta molta consciència dels nous arquitectes.

  • Vols saber si el teu carrer és feminista?
    Escolta àudio

    Vols saber si el teu carrer és feminista?

    Passegem pel barri de Sant Martí de Provençals amb Helena Cardona, arquitecta, urbanista i membre del col·lectiu Equal Saree, per descobrir de quina manera s'organitza l'espai públic. Observem carrers, places, patis d'escola i lavabos públics per analitzar-los des d'una mirada de ciutat femenina. L'Helena ens explica per què les ciutats haurien d'estar dissenyades per facilitar el dia a dia de les persones i presenta els canvis que caldria fer perquè l'espai públic sigui més inclusiu i hi hagi menys situacions d'inseguretat per a les dones.

  • Col·lectiu Punt 6: "L'urbanisme feminista té en compte les persones"
    Escolta àudio

    Col·lectiu Punt 6: "L'urbanisme feminista té en compte les persones"

    Les ciutats han estat planificades sota una mirada patriarcal en què els valors que han primat han estat la producció i l'economia capitalista. I en aquest sentit, les ciutats estan plenes de túnels, carrers no adaptats, poc il·luminats, en què no es té en compte la diversitat de les persones. El Col·lectiu Punt 6, format per diverses professionals de l'arquitectura i l'urbanisme, defensa un urbanisme feminista com una manera de repensar les ciutats. Parlem amb Roser Casanovas, arquitecta, i Sara Ortiz, planificadora, urbanista i sociòloga, sobre els projectes i la feina que fan per millorar l'organització dels espais urbans i convertir-los en feministes. La imatge és obra de Tonina Matamalas per Col·lectiu Punt 6.

  • Urbanisme feminista, la ciutat repensada per les dones
    Escolta àudio

    Urbanisme feminista, la ciutat repensada per les dones

    Quan ets dona i tornes cap a casa de nit, moltes vegades tens por. A part de l'amenaça de possibles assetjadors, l'urbanisme de la ciutat sovint no ajuda a sentir-nos segures i acollides. Un munt de detalls que s'escapen a primera vista, posen en perill moltes dones: un carrer mal il·luminat, una escala sense visibilitat, els túnels, etc. Les ciutats han estat creades per homes i, des de sempre, s'ha prioritzat la producció, els cotxes i totes el que se suposa que és masculí per sobre de les necessitats de la diversitat de les persones. L'urbanisme feminista proposa aquesta nova mirada. En parlem amb Zaida Muxí, arquitecta, i dos col·lectius que treballen en aquest sentit: el col·lectiu punt 6 i Equal Saree.